Amics de ca l'Arenas

Reconeixement a Antoni de P. Boix

foto crònicaL’artista Antoni de P. Boix ha estat el nostre personatge d’enguany. Que bé! S’ho mereix i hem estat encertats en escollir-lo. L’art d’en Boix representa la seriositat , alhora que la sensibilitat i la passió. Els que l’hem tractat en aquests dies podem ben assegurar que en la vida de l’artista Boix –a ell no li agrada que el titllin d’artista- no hi ha trampa ni res de superficial, és autèntic i d’una sinceritat que emociona.

Quan se li oferí la proposta de fer una exposició de la seva obra, fa uns quants mesos, se’ns mostrà reticent, dubtava que fos mereixedor de fer-li un lloc en la galeria de mataronins de l’Associació Amics de Ca l’Arenas; al costat d’Emília de Torres, Jordi Puiggalí, Santi Estrany, Lluís Josep Comeron i Marcel Olm. El vam trobar poc procliu a mostrar-se públicament. I, malgrat tot pintava diàriament! Al Reial Cercle Artístic de Barcelona.. No podia ser aquell escepticisme manifest, alguna cosa ens amagava.

Ben aviat, però, se’ns va descobrir un altre Boix, l’artista –perdona- que ho devia tot a l’art, el seu motiu de vida. I esdevingué la mutació, allò que ara s’anomena el canvi i que no és rés més que l’aproximació de voluntats des de la sinceritat. I vam començar a treballar. Ell, en Boix, va ser molt valent, es va entossudir a ensenyar la seva obra més recent i fer una mostra amb abundant figura femenina, al pastel, a l’aquarel·la, al carbó…,  i olis actuals de complement. L’exposició “La idelitzada realitat”, del 16 de juny al 17 de juliol a la segona planta de la Fundació Iluro, feia goig, de bon mirar i molt visitada. Entenem l’artista, l’home, en no deixar-se emportar pel passat i testimoniar el seu present. Ha estat una exposició de les que no cansen i t’hi trobes bé. La conjunció de la destresa, la sensibilitat i el domini de les tècniques són d’un grau de molta volada.

Una exposició, tot s’ha de dir, que ha merescut poca atenció en els medis de difusió locals (premsa, ràdio i televisió), no ens estranya. Enyoro, ho dic sense vergonya, els comentaris d’aquella premsa del segle passat -ben justeta- que disposava d’unes seccions amb comentaris interessants sobre art, teatre, música, cinema… Que es feien llegir, vaja. Avui aquesta disciplina és escassa per no dir gairebé nul·la. Algun bloc digital i pel que fa a l’art plàstic, és fa amb un tractament ensuperbit per part del comentarista.

El reconeixement dedicat a Antoni de P. Boix, també va comptar amb un acte a Can Palauet, l’1 de juliol. El títol de la conferència “Boix i l’art: un exercici permanent” ens donà una àmplia visió del que ha representat el fet de pintar per Antoni de P. Boix i la seva necessitat de comunicar-ho. Ens parlà dels orígens, els contactes, les situacions i reflexions sobre la llum i el color, la disposició de l’artista en cada etapa creativa. L’artista escultor Manuel Cusachs i Xivillé, l’acompanyà amb un relat descriptiu d’aquell Mataró que ambdós han compartit i Antoni Luis, també artista, orientà les intervencions amb tota eficàcia. Es va crear el clima adequat. Fins i tot,  Núria Calpe, segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, deixà el to institucional i va fer una notable reflexió sobre Boix i l’art, com una veu més carregada de sensibilitat i estima.

Ara ens queda la projecció en pantalla de les obres seleccionades pel mateix  Boix, representatives de la seva llarga trajectòria, a Ca l’Arenas Centre d’Art, fotografiades per Ramon Manent. Digne colofó d’aquests actes. Serà una antològica virtual que l’artista ens oferirà el mes d’octubre.

Deixa un comentari