Amics de ca l'Arenas

ELS QUE ENS HAN DEIXAT

Josep Maria Cusachs en una conferència organitzada per l’Associació Amics de Ca l’Arenas.

Durant aquests mesos de reclusió i confinament ens ha colpit intensament la mort de persones estimades, d’una rellevància especial en el nostre paisatge personal. Va ser així amb la defunció de Josep Serra i Rimblas –ja ressenyada en aquesta plana web-, l’home bo amb voluntat de servir i ajudar, al costat dels més necessitats; la persona amable que no tenia un no si es tractava fer la vida dels altres més suportable. Ell, artista de la senzillesa, ens va deixar discretament, sense fer soroll i sol, com ens ha obligat la maleïda pandèmia. En Josep, amic de Jordi Arenas, ha estat soci fundador de l’Associació Amics de Ca l’Arenas i des del primer dia s’integrà a la seva junta. Sempre disposat a col·laborar.

A Josep Maria Cusachs tampoc li hem pogut dir adéu, el seu tarannà participatiu com a home de cultura, persona disposada a trametre els valors lírics de la poesia, els seus coneixements del teatre i la lectura, la voluntat de fer-se present allà on es respirés Mataró, se’ns va acomiadar a la quieta, sense poder-li dir l’estimàvem. Ell, soci de l’Associació Amics de Ca l’Arenas, ha estat un dels brillants presentadors d’algunes de les conferències que s’han anat programat al llarg dels anys: el record al poeta Martí Pol, la figura del nostre poeta Josep Punsola, el seu pas juvenil per la Saleta de Sala Cabanyes… rapsode de veu modulada i expressió elegant que no oblidarem. Adéu Josep Maria, ets present i viu en el mosaic de la nostra memòria.

I ara, dilluns 15 de juny, s’ha trencat la vida d’un gran periodista mataroní, Manuel Cuyàs i Gibert. Tots els que l’hem seguit i tractat ens ha fet l’efecte que s’ha amputat alguna cosa que ja havíem incorporat en el nostre dia a dia, que no ens era alié. La qualitat, el bon fer i la humanitat dels seus escrits ens omplien de goig i orgull com a mataronins. La definició de la posició oberta i alhora convençuda dels seu criteris no ens deixaven indiferents. Mestre i persona de país son atinats conceptes per definir-lo,

El pare de Manuel Cuyàs, Manuel Cuyàs i Duran, dibuixant prolífic i de molta categoria, va ser amic de joventut de Jordi Arenas i tot un senyor que l’endevinaves senzill i de bon cor. Del seu fill, en tractar-lo, t’adonaves de la influència del seu pare i la netedat i sinceritat del seu pensament, que tan bé sabia exposar en els seus articles. Ell, persona de gran cultura, no s’amagava de l’admiració i el seguiment de l’obra dels grans periodistes de la primera meitat del segle XX: Pla, Sagarra, Gasiel, Xammar, Planas… i d’ells en va adoptar les millors lliçons. Cuyàs s’ha fet llegir pel seus domini lingüístic i capacitat narrativa, fent assequible la cultura i el sentiment de mataroní de pedra picada a una àmplia capa de la Societat.

A Ca l’Arenas el vam tenir entre nosaltres més d’una vegada i sempre ben disposat a donar el bo i millor d’ell mateix. També els seu germà Jordi ens va donar una conferència sobre disseny. Moltes gràcies a tots dos, us recordarem sempre.

Dibuix de Manuel Cuyàs i Duran del seu fill Manuel Cuyàs i Gibert.

Deixa un comentari