Amics de ca l'Arenas

El mite de Teseu i el Minotaure

MiteJoan Poch, Emília Illamola i Joan Carles Pujalte van presentar, el dijous 28 de maig, un treball col·lectiu amb el nom Una reflexió al voltant d’M: textos, poesia, pintura. Com tota cosa novedosa, l’oferta comportava una certa interrogació i una curiositat afegida. Es tractava d’una reflexió a l’entorn del mite del laberint i el minotaure a partir d’unes aportacions artístiques diverses, com són la plàstica, la prosa poètica i la poesia pura. Una visió que depenia molt de la interpretació artística de cadascú, amb el repte de fer-ne un conjunt atraient, coherent i artísticament motivador.

Se’n van sortir amb nota alta, a poc a poc els assistents deixaren els recels de banda, per immiscuir-se en la terrible “història” del monstre minotaure amb cos d’home i cap de brau, tancat al Laberint, que reclamava el tribut de set nois i set noies anualment, sacrificant-los per al seu profit. L’art dels tres presentadors, però, va modificar la imatge del monstre donant-li uns tocs d’angoixa existencial. Joan Poch va ser-ne el conductor que va saber introduir les intervencions i conjuntar-les com una manifestació artística a partir del mite. Emília Illamola afinà amb subtilesa què li representava discernir sobre aquell ser mitològic de la civilització minoica. Joan Carles González Pujalte va recitar amb la contundència que requereix una poesia com la seva, d’un realisme sense concessions. Unes poesies que tancaren l’acte, mentre Joan Poch amb desinvoltura, amassava amb fang un cap de minotaure.

Un acte que va estar acompanyat d’un mostrari d’il·lustracions sobre el tema, de Joan Poch, carpetes del treball TESEU I EL MINOTAURE, llibres de l’escriptora Emília Illamola i del poeta Joan Carles González Pujalte.

GetAttachment[1]

Deixa un comentari