Arxiu de la categoria: Notícies activitats

EXPOSICIONS

Els nostres associats Trini Gómez i Antoni Luis, artistes, deixebles i amics de Jordi Arenas, presenten obra seva a Mataró. Trini Gómez està oferint a l’Hotel Atenea Port l’exposició PEDRES I AIGUA, inaugurada el 20 de gener i fins al diumenge 20 de març. Antoni Luís i Planas, en motiu del seu 70è aniversari s’obre una exposició retrospectiva el dijous 17 de març, AUTO…, a l’Ateneu Fundació Iluro, fins al 24 d’abril. Són dues notícies que celebrem, perquè no hi ha dubte que l’obra d’ambdós artistes mereix ser coneguda pel gran públic diletant de l’art que es mou a Mataró. Felicitats. I a tu, Antoni, una abraçada pel teu setantè aniversari. Molta sort.

Benvolguts. L’artista Antoni Luis i Planas (marmessor de Jordi Arenas, de l’Associació Amics de Ca l’Arenas i president de l’Associació Sant Lluc per l’Art) presenta l’exposició retrospectiva “Auto…” a l’Ateneu Fundació Iluro el dijous 17 de març.

Hi sou convidats
Trini
A. Luis

Cinquanta anys de les pintures murals de Jordi Arenas i Clavell a la capella del Sagrament de Santa Anna

L’opuscle editat el 2010 en motiu del cinquantenari de les pintures murals de Jordi Arenas a la Capella del Sagrament de Santa Anna, per iniciativa de la Fundació Caixa Laietana i Associació Amics de Ca l’Arenas, ara és a la vostra disposició i el podeu recollir a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró; gràcies a la Fundació Iluro, que n’ha fet donació a fi de divulgar i incentivar la visita a l’obra magna de Jordi Arenas, amb 172 m2 de pintura al fresc que presenten sis grans moments de l’Antic i Nou Testament, amb gran volta que mostra les potestats evangèliques de l’apocalipsi.

Des de l’Associació Amics de Ca l’Arenas agraïm la cessió de la Fundació Iluro i convidem a tots els interessats amb l’obra de Jordi Arenas a aconseguir un exemplar. Només cal demanar-lo a Ca l’Arenas a les hores d’obertura al públic.

L’ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS EDITA UN PUNT DE LLIBRE

Punt de llibreEn ocasió de fer pública la Plana web de l’Associació s’ha editat un Punt de llibre amb l’adreça de connexió. En el  Punt de llibre s’han reproduït dues obres dels germans Arenas, on predomina la tonalitat d’un blau reposat amarat de Mediterrània. Les blanques veles navegant damunt l’aigua, on hi són reflectides, d’una aquarel·la que voreja l’abstracció, de Jaume Arenas, i la dona ajaguda de bellesa serena recolzada entre rocam, amb el cel i el mar de fons, de Jordi Arenas. El targetó es complementa amb unes inscripcions per donar a conèxer què ofereix l’Associació i els logos de l’Ajuntament, Ca l’Arenas Centre   Dart i de l’Associació Amics de Ca l’Arenas.

El disseny ha estat realitzat per Josep Maria Codina, les fotografies són de Ramon Manent.

A partir de dijous 15 de maig els punts de llibre estaran a disposició dels interessats a:  Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró, carrer Argentona 64.

La imatge de la Mare de Déu de la Soledat

Mare de Deu recortadaLa imatge de la Mare de Déu de la Soledat ja és presencial a la Basílica de Santa Maria. Aquestes festes de Nadal ha quedat definitivament instal·lada en l’espai on conflueix l’altar barroc del Roser i la capella dedicada a Sant Desideri. Finalment la talla de Jordi Arenas ha deixat l’amagat racó on s’havia col·locat els darrers anys.

El procés de restauració ha estat llarg i gràcies a la intervenció professional de Laia Contreras i el seu equip s’ha pogut recuperar la dignitat artística i l’expressió plàstica de la imatge que el nou emplaçament, degudament agençat i il·luminat, ha permès apreciar la bellesa de l’ornament, obra de Marià Ribas, el gest i el sofriment de la Mare de Déu. Una imatge que, pensem, oferirà gaudi espiritual i artístic a les persones que la contemplin.

Agraïm les atencions i el beneplàcit rebut des del primer moment pels mossens Barat i Segimon (antic i actual rectors de la Parròquia) i també l’adhesió del Museu Arxiu de Santa Maria. A tots moltes gràcies. Ara s’estudia la rehabilitació de les pintures murals del Baptisteri, de Jordi Arenas, un fet encara més ambiciós que amb sintonia amb el pla general de restauració de Santa Maria, es vol portar a terme.

Marmessoria Jordi Arenas

Soledad sencera

La Soledat

 LA SOLEDAT

La Marmessoria Jordi Arenas i Clavell, ha encomanat a la restauradora Laia Contreras la intervenció a fons de la talla Mare Déu dela Soledat, obra de Jordi Arenas i Clavell. Una imatge processional (90 x 98 x78 cm) que va sortir al carrer el Divendres Sant de 1946 i , ara, després d’anys de reclusió en un passadís lateral dela Basílicade Santa Maria, serà mostrada de nou amb la seva aparença original. Una escultura que diferia en  concepte i postura de la imatgeria corrent, com molt bé explica el crític d’art J. Pic al “Periódico Mataró” de l’abril de 1946:

SOLEDAD. Talla de Jorge Arenas Clavell

             Hay un momento, en la vida de todo artista, que ejerce una influencia decisiva en su ambientación estética. Nos referimos al instante en que crea un tema religioso, sea ya en una tela, sea, como en el caso que nos ocupa, en una talla en madera. Esta vez, y no es la primera, ciertamente, el polifacetismo que aludimos en una anterior crítica, se nos muestra en la ejecución de la Virgen de la Soledad, que ha expuesto unos dias en el Museo Municipal, para presentarla luego en la procesión de Semana Santa.

             En toda ejecución estética hay una plástica personal que podrá o no gustar a los demás, pero que encierra el pensamiento del autor de la obra.. Y al tallar la madera para crear una plasmación de abandono, de soledad densa, ha tenido muy en cuenta Jorge Arenas los factores que inciden en el momento trágico de la Protagonista. No podia, en modo alguno, remedar imaginería castellana ni recordar siquiera las esculturas célebres del sur. No podia presentar una figura en pié, como vimos en unos proyectos maravillosos de Mario Barberis, Francisco Ribera y Ramon Bosch, ilustradores de obras de Mn. Melendres (“Mater Dolorosa”, “La Montaña de la Mirra” y “El llibre de la Mare de Déu”). Y crea, en novedad de procedimiento plástico, esa Virgen de la Soledad que, ciertamente, sin que se sepa a qué advocación responde “se le vé en la cara que está sola”. Difícil tarea para una personalidad joven como el autor. Pero tarea resuelta elegantemente, mírese del plano que se mire.

             Séanos permitida una objección. A nuestro entender la colocación en que se exhibió no daba idea clara de la personificación tràgica de soledad, Debierase haber puesto a una mayor altura, la misma que será llevada en el curso de la procesión. Y haberla expuesto sin que accidentes secundarios, en este caso las telas del autor, disminuyeran el bloque, además de estar enfocada con reflectores. Son detalles que, ciertamente, hubieran ambientado más la soledad que Ella trae consigo.

             La colocación de los brazos, el drapeado del vestido en el pecho y esa cara, que copiando a Pemán muestra que “no puede llorar, porque ha agotado todas sus lágrimas” son otros tantos aciertos de Jorge Arenas. Y a la par que a él va nuestro elogio, hacemos extensivos los plácemes a Mariano Ribas, por sus afiligranados dibujos en la toca de la Virgen y a Juan Casas por sus acabados en oro, que completan el conjunto de esta bella imagen, de la que indudablemente, se hablará mucho. Jorge Arenas, sin quizá pretenderlo, viene a resolver el pleito imaginero del patetismo castellano y la exhuberancia andaluza al crear un tipo de imagen que no admite ni mantos cuajados de pedrería  ni encuadres de goteantes velones. La Virgen de la Soledad, sin ningun adorno, sola. Tal como nos la imaginamos meditando los momentos de confusión que siguieron a la muerte de su Hijo.