Arxiu de la categoria: Events

JORNADA INTENSIVA D’AQUAREL·LA, IMPARTIDA PER OSCAR SACHÍS, AQUAREL·LISTA DEIXEBLE DELS GERMANS ARENAS. UNA LLIÇÓ MAGISTRAL.

Matí del dissabte 22 de setembre, a dos quarts d’onze, Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró obrí les portes a una quarantena d’artistes i diletants de l’aquarel·la disposats a escoltar Oscar Sanchís, deixeble dels germans Arenas i artista reconegut pel seu domini de la tècnica de l’aquarel·la.

La introducció a l’extensa i intensa lliçó de l’art tan propi a l’obra de Jaume Arenas, fou el record de quan l’adolescent Oscar Sanchís entrà a les classes de Jaume com alumne i la fonda amistat que s’establí amb el mestre i el seu germà Jordi.

Amb un deix d’emoció explicà la venda de la seva primera obra, amb l’aval de Jaume Arenas, a la secretària del President Josep Tarradellas i filla de Manuel Carrasco i Formiguera. Els germans Arenas l’ajudaren molt a valorar i entendre l’art .

El diàleg entre l’artista i l’obra és essencial, és la base més important. Considera que l’academicisme és necessari per la formació de l’alumne. La visió geomètrica per situar l’espai i la taca per damunt del perfil són valors que s’han de respectar i fer-los teus com a part creativa. La bona càrrega del pinzell i la seva liquiditat hi juga de gran manera en l’aquarel·la, com també la qualitat i gradació del paper.

Després d’un petit refrigeri al pati, Oscar Sanchís exhibí el seu domini amb la realització d’una pintura acompanyada de les explicacions consegüents: la tensió del paper, els colors, l’humidejat del pinzell, els espais dominants, l’atenció a les llums i l’opacitat, els colors primaris i els complementaris…

Tarda, al Passeig del Callao, va ser el moment que cada inscrit amb els seus estris de pintura va posar en pràctica els consells rebuts. A l’ombra dels espessos arbres, amb la platja i el mar oferint la tonalitat de la llum cap al caient del dia.

EL MAR BATEGANT GRONXÀ L’EXCEL·LÈNCIA

El diumenge 1 de juliol, el Concert del Cor Ciutat de Mataró ha estat un regal, no podia ser d’altra manera: el record del Centenari del naixement de Jaume Arenas mereixia una vetllada d’alta qualitat artística i ben cert que ha estat així. En la presentació Marcel Olm recordà també el 20è aniversari de la defunció de Jordi Arenas.

El pati de Ca l’Arenas, estrenat el nou paviment, va aplegar una notable concurrència, la qual va saber apreciar l’oferta musical del Cor Ciutat de Mataró sota la direcció de Jordi Lluch i Arenas, amb unes veus riques i ajustades, fins aconseguir una interpretació sense escletxes ni disfuncions i sabent donar a cada peça el to adequat que requereix. La direcció de Jordi Lluch i Arenas, sempre tan acurada en el fraseig i la modulació de les veus, va saber donar el caliu necessari oferint unes peces amoroses d’entrada i amb el mar com a sentiment d’inspiració la part final del programa. Un retrat suggeridor de la tendre personalitat, emocional i romàntica, del gran dels germans Arenas, en Jaume. Cadascuna de les cançons va penetrar en la col·lectivitat de l’auditori, generant un clímax suggestiu compartit.

La primera part, la sensació de trobar-nos en aquell aire fi que desprèn el sentiment amorós va ser total. El sonet 18 de W. Sha kespeare (Shall I compare the…) aconseguí efectes gratificants, mantinguts amb el Madrigal de Cristòfol Taltabull. Quant a la part dedicada al mar -Jordi Lluch en va fer la introducció- s’obrí amb Dóna’m la mà de Salvat-Papasseit, on el mar i l’amor són compartits. Veles e vents d’Ausias March, La calma del Mataroní Nicolau Guanyabens, Canción de cuna… de Xavier Montsalvatge i Amor mariner de Pere Quart, entre altres, van completar la vetllada.

Els insistents aplaudiment van obligar que el Cor Ciutat de Mataró interpretés una Havanera, molt celebrada.

Fotos de Joan Turà.

LA CAPELLA DELS DOLORS REMEMORA PILAR ADAN (Fotos Joan Turà)

La Capella dels Dolors ha estat l’espai mirífic adient per recordar de nou la soprano mataronina Pilar Adan. El compositor Marcel Olm, que va acompanyar-la en nombrosos recitals durant més de cinquanta anys, ens ho recordava. Ella, Pilar Adan, tenia una especial predilecció per la Basílica de Santa Maria i en concret per aquesta joia del barroc català que enorgulleix els mataronins. “S’hi va casar” ens ha recordat Olm, ara com a conferenciant destinat a parlar sobre la figura de la insigne cantant. Marcel Olm va considerar que es tractava d’un marc inigualable i alhora que agraí l’encert de poder-ne disposar; gràcies a Direcció de Cultura, al rector mossèn Segimon i la disposició de Nico Guanyabens, cap del Museu Arxiu de Santa Maria.

La conferència “Pilar Adan en el record de Marcel Olm: 50 anys junts pels viaranys de la música”, donada per primer cop el 17 de maig a la Sala Polivalent de Ca l’Arenas Centre d’Art, va adquirir aquesta segona vegada un matís especialment solemne. El lloc imposava i els assistents en prenien consciència ben aviat. Tot desprenia un sentiment de gratitud, de moment per recordar. La veu de Pilar Adan registrada en CD, gràcies a l’aportació tècnica de Ramon Blanch, va acompanyar l’exposició sobre què ha estat l’exquisida soprano en el panorama musical mataroní de la segona meitat del segle XX. Una descripció acurada i analítica a càrrec de qui millor l’ha conegut en el camí de la seva carrera musical, Marcel Olm.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas i les persones i institucions que li han fet costat, aquesta vegada l’han encertat de ple oferint una delicada i necessària rememoració en un marc incomparable.

 

 

 

 

 

 

 

Reconeixement a ANTONI de P. BOIX “La idealitzada realitat”

autoretrat a l'oli d'Antoni de P. BoixAntoni de P. Boix és un  artísta que ha cobert una llarga i densa etapa creativa sense defallir. Nascut a Mataró l’any 1925, va fer unes primeres passes sota el mestratge de Joan Finet, professor de dibuix i pintura al Cercle Catòlic de la nostra ciutat, amb la tossuda vocació de trobar el seu espai artístic amb plenitud i sense concessions. Exposà per primera vegada l’any 1950 i inicià des d’aquell moment un periple intens a la recerca de la seva realitat pictòrica; amb èpoques de treball a l’ombra per a una major i sincera introspecció definidora de la seva personalitat.

Professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis del 1952 al 1958 i a l’Escola Pia de Santa Anna els anys 1956 al 1958, Antoni de P. Boix va alternar la feina docent amb exposicions individuals i col·lectives, a Mataró i a Barcelona, amb èxit remarcable. Domina el dibuix, l’oli i l’aquarel·la d’una manera àgil i amb llibertat, la qual cosa afegeix una pàtina de bon fer a la seva obra, sigui paisatge, figura, natura morta o temàtica floral. Aquesta condició d’artista amb ofici, sense concessions i amb personalitat, l’han revelat com un dominador de les tècniques i cromatismes que s’ofereix en les seves pintures, d’una sinceritat palesa.

A Antoni de P. Boix li han atorgat innombrables i importants guardons per la seva participació en certàmens de pintura ràpida i concursos locals i nacionals. Ha construït un món artístic molt propi. Adherit al Reial Cercle Artístic, també ha participat a l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i a la Sociedad Mexicana de Aquarelistas, entre altres. Plau remarcar la seva participació, des de 1984, a la Biennal d’artistes que havien passat per l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró: Jaume i Jordi Arenas, Manuel Cuyàs, Salvador Esquerra, Jordi Puiggalí i Emília de Torres. Va participar activament en la recuperació de la mostra anual del “Sant Lluc” a la dècada dels setanta.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Iluro, volen fer patent la trajectòria d’Antoni de P. Boix, tan meritòria per a la vida artística i cultural de la ciutat, amb uns actes a ell dedicats.

 Exposició a Ateneu de la Fundació Iluro “La idealitzada realitat”

Del 16 de Juny al 17 de juliol.

 Conferència a Can Palauet amb la participació d’Antoni de P. Boix, Manuel Cusachs i Antoni Luis.

1 de juliol.

ANTONI BOIX I BOSCH

Neix a Mataró l’any 1925

És deixeble de Joan Finet i després autodidacte:

Professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró. Els anys 1952 al 1958.

Professor de dibuix a l’Escola de Santa Anna de Mataró els anys 1956 al 1958.

Membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Ex-membre de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Barcelona.

Ex-membre adjunt de la Sociedad Mexicana de Aquarel·listas.

Títol de dibuix geomètric per l’Institut Matko.

Especialista de disseny tèxtil amb tota la gamma per l’estampació.

Ha realitzat viatges d’estudi a França, Itàlia, Alemanya i Suïssa.

Guanyador de concursos de Pintura, a l’oli, aquarel·la, dibuix, cartells i dibuix gràfic.

Ha concorregut a infinitat d’exposicions col·lectives.

Guanyador del Premi Saló Nacional de l’aquarel·la

Té obra a diversos països d’Europa i Amèrica.

Cliqueu al següent enllaç per veure el programa d’actes.

Antoni de P.Boix _WEB

MARCEL OLM, UNA VIDA DEDICADA A LA MÚSICA

???????????????????????????????Els actes de reconeixement a la figura i l’obra de Marcel Olm  que l’Associació Amics de Ca l’Arenas ha organitzat aquest mes de novembre, han superat les expectatives. Un èxit total. Les consultes que vam fer acreditaren l’encert d’haver escollit Marcel Olm, pianista i compositor amb una trajectòria extraordinària. Es va parlar amb persones de reconegut valor musical i van corroborar l’encert. Francesc Cortés, Jordi Lluch i Joan Vives, ens van comunicar que podíem disposar d’ells en tot i per tot. Gràcies.

 El següent pas va ser oferir la idea a l’Ajuntament de Mataró. Des del primer moment es va comptar amb el seu suport. El programa s’anà perfilant i concretant, donant pas a un ambiciós cicle de tres actes que per portar-los a cap també calia demanar la col·laboració de Foment Mataroní i de l’església de Sant Josep. Cap pega, Ramon Salicrú, president de Foment Mataroní, i mossèn Segimon, rector de Sant Josep es posaren a la nostra disposició. Marcel Olm, amic i component de la junta de l’Associació, s’ho mereixia i els actes es van organitzar amb la consegüent sorpresa per part seva.

El divendres 13 de novembre, al Foment Mataroní, Cristina Casale, pianista de brillant trajectòria internacional, ens va oferir un concert amb sis obres de Marcel Olm, al costat del P. Antoni Soler, Frederic Mompou i Isaac Albéniz. Cristina Casale donà una lliçó interpretativa, d’una finesa i sensibilitat que el nombros públic assistent ho va agrair. En aquest tast concertístic vam poder apreciar l’íntima exquisidesa de Marcel Olm i la sintonia que hi ha entre el compositor i la intèrpret.

L’endemà, dissabte 14, a Can Palauet, Joan Vives, persona vinculada al món musical, divulgador de renom i intèrpret flautista de molt bon registre, va moderar la conferència-col·loqui Joan Vives parla de música amb Marcel Olm. La conversa que inicialment havia de ser dual, es va veure incrementada amb la participació de Cristina Casale, que va voler ser-hi present de manera efectiva. Joan Vives, molt bon comunicador, va orientar el col·loqui de manera que féu sortir el bo i millor de l’homenatjat. Cristina Casale hi afegí el toc encertat d’una persona que valora l’obra de Marcel Olm. La sala de Can Palauet va quedar petita.

La qualitat interpretativa del Cor ciutat de Mataró, sota la direcció de Jordi Lluch, el divendres 27, va excel·lir amb l’estrena del Miserere, Op. 88, de Marcel Olm. L’obra fou precedida de tres peces molt evocadores dels mestres Ferran Sor, Pau casals i Josep Vila i Casañas. Un concert que tancà el cercle dedicat a Marcel Olm  de la millor manera: una de les quatre grans obres, entre les més de cent, amb què compta la seva fructífera i dilatada producció musical. Marcel, per molts anys!

   Concert Cor

ART A MATARÓ 1942-1958, ELS ANYS DE LA REPRESA

Art a MataróEl dijous 25 de setembre es presentà un exhaustiu catàleg, Art a Mataró 1942-1958, els anys de la represa, en el qual es reuneix la programació expositiva que s’ha desenrotllat durant la temporda 2013/2014, a Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museu de Mataró. És aquest el primer dels tres períodes del cicle Revisions, 75 any d’art i cultura a Mataró, que s’allargarà fins al 2016. Un catàleg molt ben presentat, amb il·lustracions d’alta qualitat de les obres exposades i un estudi històrico-analític acurat que posa especial incidència en la irrupció de l’avantguarda a Mataró, entrats els anys cinquanta del segle passat. El comissari del primer cicle, l’historiador de l’art Àlex Mitrani, acompanya les obres exposades amb l’estudi de l’art mataroní d’aquells anys: Modernitat en temps difícils, Irrupció de l’avantguarda, Mataró xarxa, L’enllaç amb els mestres, L’opció continguda, La modernitat consolidada. El catàleg es complementa amb la cronologia de les exposicions efectuades a la ciutat des de l’any 1942 al 1958 i les propostes que s’han presentat a la planta baixa en aquest període. També la traducció al castellà i a l’anglès dels textos. El Director del Museu Municipal de Mataró, Carles Marfà i Riera, excusa la no inclusió de les petites exposicions del Menjador, amb la informació que s’ha anat recollint sobre l’art mataroní, que tindrà el seu catàleg un cop tancat el cicle. Una informació que esperem serveixi per omplir les llacunes existents sobre art local.

EL MOSAIC DEL MENJADOR DE CA L’ARENAS REPRODUÏT

RajolaJoan Solà i Armengol, que les sap totes quant a tractament de materials i modelació de les formes, ens ha sorprès ara amb unes reproduccions reduïdes dels mosaics hidràulics que embellien el paviment de les cases de finals del segle XIX i mitjans del XX. Una de les reproduccions és la del menjador de la casa Arenas (1898). L’amic Solà, ens ha manifestat que ho ha fet per doble motivació: la bellesa i sumptuositat de l’enrajolat, que l’havia captivat des del primer dia, i la bona relació que l’unia amb el mestre i amic Jordi Arenas. Deixem que ell ens ho expliqui:

 

L’any 1959, per millorar la meva inclinació artística, vaig fer classes de dibuix i escultura amb Jordi Arenas, notable artista que vaig aprendre tot el que sé.

Al menjador de la seva casa senyorial em va sorprendre un meravellós paviment hidràulic. En veure el meu interès, em va ensenyar la resta de la casa. Li vaig comentar que el meu pare n’havia fabricat. El paviment del menjador em va dir que era igual que el de la Casa Rosada de Buenos Aires, que ho havia vist a la televisió en blanc i negre i que esperava adquirir-ne una de més moderna per comprovar si els colors eren els mateixos. Un cop feta la comparació, murri com era, em va fer saber que les rajoles deurien haver sortit de la mateixa fàbrica.

Després de molts anys d’aquella relació amb Jordi Arenas i recordant que el meu pare em va aconsellar no seguir l’ofici, he volgut oferir al meu parei un reconeixement, honorant-lo a ell i a tots aquells que varen ajudar a fer els nostres habitacles més acollidors amb rajoles hidràuliques, la fabricació de les quals va esdevenir tota  una indústria a Mataró.

 

Del procés d’elaboració d’aquesta tècnica del ciment tenyit n’ha resultat unes reproduccions de qualitat i detall, que Joan Solà ha treballat a fons. La mostra que ensenyem, l’Associació Amics de Ca l’Arenas li ha encarregat per obsequiar els que passen per la casa a participar en els actes que s’organitzen.