Arxiu mensual: Febrer de 2019

MANUEL CUSACHS I XIVILLÉ . ET TROBAREM A FALTAR

Aquest 15 de febrer, un any després de la magna exposició antològica que se’t dedicà, impulsada per l’Associació Amics de Ca l’Arenas, el suport de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la col·laboració de la Fundació Iluro, ens ha arribat la trista notícia de la teva mort, Manuel Cusachs, l’artista amic que ens ha ofert el goig d’un art amb ofici i sense concessions, que ens ha mostrat la llum i la tendresa des d’un idealisme humanista amarat de bellesa mediterrània. Ens ha deixat.

Fa un any l’exposició, “Manuel Cusachs. El pas del temps (1947-2017)”, va ser l’ocasió de calibrar la teva obra i valorar-la encara més; des de l’entranyable conversa en les diverses vegades que ens vam reunir per tirar endavant el projecte expositiu. Ens encaràvem a un artista sincer i enamorat del seu ofici, disposat a traspassar-nos el seu món, tan ric i creatiu. Et recordarem, Manuel, quan no deixaves l’ocasió per fer-nos partícips del teu neguit i entusiasme. Era un goig escoltar-te i viure la teva febre creadora manifestada amb senzillesa i voluntat de compartir-la. Ens explicaves la propietat de la pedra amb enamorament.

Ara tot serà un record, només ens queda la teva obra ingent, reconeguda abastament com el llegat d’un dels grans escultors catalans d’aquests anys que es pot incloure en l’art escultòric figuratiu més innovador del segle XX. És el nostre consol i la nostra sort de sentir-te encara viu entre nosaltres.

Adéu amic.

EL CINEASTA ENRIC FITÉ: LA SEVA FILMOGRAFIA DESCONEUDA

De la personalitat i qualitat del mataroní Enric Fité, ens n’ha parlat Encarnació Soler a la conferència “ , el dijous 31 de gener

D’entrada, convidar Encarnació Soler i Alomà, doctora en Història de l’Art per la UB, perquè ens parlés del cineasta Enric Fité, ha estat un encert que ens n’hem de congratular. El personatge, l’homenot, s’ho val i l’Encarnació l’ha estudiat a fons, així com la seva projecció i circumstància. Ha estat, que quedi clar, com posar al dia uns temps que podríem qualificar de difícils com a mínim i que una minoria va treballar de valent per la defensa de l’art i la cultura davant la imposició i fins i tot la animaversió que es donava en aquells llargs anys de postguerra.

Encarnació Soler en sap molt de cinema i s’ha dedicat de ple a la ingent tasca de recuperar la filmografia no comercial que d’altra manera corria el perill de deixar-la abandonada. “Fins i tot he trobat rotlles de pel·lícula en un contenidor d’escombraries” ha confessat privadament. Ha recuperat i estudiat amb calma i profundament aquell espai de temps en què la vida i obra cinematogràfica d’Enric Fité adquireix una dimensió extraordinària. La fotografia per ell, Enric Fité, va ser el seu mitjà d’expressió, la seva vàlvula de sortida, el seu diàleg.

Persona seriosa que tenia la virtud de ser amic dels amics i bon conversador en els ambients que li eren satisfactoris, va trobar en la colla excursionista de la U.E.C. una ocasió de traspassar les portes de la intimitat i mostrar la seva gran capacitat per a fer cinema de gran qualitat. L’Encarnació va saber posar la figura del personatge en el seu estat més convincent com a gran realitzador cinematogràfic. De fet, els que tenim una certa edat, recordem els seus films de ficció que tan ens van emocionar. Encara avui veure “Porta closa” és un regal.

Es tancà la conferència amb la projecció d’uns documentals de Fité: el d’una escalada a mig acabar, sobre els menjadors d’”Auxilio social” entre els anys 1940 / 1950 i fragments d’”Estampes de Mataró”, també d’aquells anys. Unes veritables joies per al record.

Fotografia: Joan Turà