Arxiu mensual: Març de 2018

L’ART RELIGIÓS AMB PÈLS I SENYALS (De la conferència de Xavier Monjo: El patrimoni religiós. Una mirada nova)

L’estudi de l’art religiós a Catalunya els anys de postguerra és un camp poc explorat, degut a la seva complexitat i pressió en què es va moure. La rehabilitació dels danys ocasionats per la destrucció i la voluntat de posar en circulació una nova manera d’entendre la religiositat, va donar ocasió a mostrar dues cares antitètiques del model a seguir: ancorada en una concepció continuista i clàssica, una, i disposada a fer el salt sense un concepte prou definit, l’altra. Art religiós i art sacre –que va sortir en el col·loqui- pot ser una manera de situar-nos i que Xavier Monjo, master en gestió del patrimoni eclesiàstic, va explicar amb descripció encertada i avalada per la projecció d’obres i temples de nova planta que es van aixecar en aquests anys.

La imatge de santoral amb poca innovació però amb ofici, ens la va mostrar de manera orientativa per explicar la situació i el concepte que condicionava la realització del moment. També el recel del Vaticà a obrir-se a un art nou –només avalat per uns pocs, entre els quals el cardenal Montini, futur Pau VI-; l’orientació oberta que pretenia establir la comunitat montserratina, les exempcions òptimes que s’amaga en un art que pot semblar adotzenat, els noms d’alguns artistes que li han donat categoria, la diversitat arquitectònica de les noves esglésies que van proliferar en aquells anys, els canvis socials i religiosos que s’han produït al llarg del temps.

Xavier Monjo, avui dedicat a l’estudi i promoció de l’obra de la Basílica de Santa Maria de Mataró, preferentment la capella dels Dolors, va construir un relat a l’abast, amb exemplificacions concretes i un entusiasme contagiós. En la seva feina ha descobert les pintures murals de Jordi Arenas a Santa Maria (El baptisteri) i el Sagrament de Santa Anna, de les quals n’és un fervorós admirador. Així ho va manifestar. Els que vam assistir a la conferència, d’una eurodició extraordinària, en vam sortir plens de coneixement d’un art que de vegades se’ns escapa.

Gràcies Xavier.

Manuel Cusachs i Xivillé. Un reconeixement de molta volada. Del 19 de gener al 4 de març.

 

L’exposició MANUEL CUSACHS. EL PAS DEL TEMPS, 70 ANYS D’OFICI és una de les grans mostres artístiques que s’han celebrat a Mataró en molts anys. No ho diem nosaltres, sinó que ha estat el comentari general dels més de 6.500 visitants que l’han contemplada. És que, diguem-ho clar, la sala de la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro ha ofert una detallada i seleccionada retrospectiva d’un dels grans artistes que comptem a la ciutat. No és estrany, doncs, que molts visitants n’han sortit amb la sensació d’haver-se encarat a tota una vida d’art, d’un art disposat a trametre el bo i millor de la sensibilitat forjada en la cultura de la bellesa.

Ha estat un èxit, sí, i els que s’hi han acostat sense apriorismes ho ha sabut interpretar des del primer moment: quanta vida hi ha en cadascuna de les obres exposades. Són un cant a la bellesa de la matèria, al traç del dibuix, a la concepció del color… perquè l’obra de Cusachs és això, d’un expressionisme elegant i trencador, alhora que et convenç a la primera, d’una autenticitat que no hi valen subterfugis ni filigranes i és directa la seva senzillesa tan ben treballada.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas ho sabíem quan vam anar a visitar-lo per proposar-li un acte de reconeixement a la seva persona. Amb els estires i arronses que es donen en aquests casos i amb la voluntat que el fet s’ho mereixia, anàrem configurant la certesa que calia tirar-ho endavant i fer-ho bé. Amb la sensació que tot plegat ens sobrepassava, vam recórrer a qui ens podia donar suport. Cultura de l’Ajuntament de Mataró ens va fer costat des del primer moment, sense entrebancs, al contrari, i va assumir la seva responsabilitat en tots els ordres. Repeteixo, en tots els ordres. També positiva va ser la resposta de la Fundació Iluro obrint-nos les portes i oferint la seva col·laboració professional sense objecció.

El 19 de gener s’inaugurà l’exposició amb una disposició viva, una correlació de la vida de l’artista amb l’obra en tota la seva versatilitat i qualitat, setanta anys d’ofici donen per molt. Tot col·locat amb saviesa, formant un diàleg obert i net entre l’obra i el receptor, tota una oferta de llum, perquè què són sinó els treballs de granit que transpiren tanta vida; la dolcesa d’una Visitació, la dona arpejant la serra de fuster…, els bustos de personatges coneguts amb els seus trets més característics. Tota l’exposició ha respirat sinceritat i categoria, cosa molt d’agrair i assumida per la moltíssima gent que l’ha visitada.

La conferència del dijous 8 de febrer, com estava anunciada, a la mateixa sala on s’esposava l’obra, va comptar amb la presència de l’Il·lustre senyor Joan Antoni Solans, president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; ell presentà l’acte amb un documentat comentari sobre la ciutat de Mataró i l’obra de Manuel Cusachs, que va servir per obrir el diàleg entre el mateix escultor, Manuel Cusachs, i el poeta president de la CoNCA Carles Duarte. L’amistat i simpatia d’ambdós fou manifesta des del primer instant.

Un èxit, no ho volem amagar, que va completar-se amb la programació de les setmanals visites guiades, el dimarts, a càrrec de Maria Cusachs, curator de l’exposició, i Pere Pascual “PIC”, crític d’art. Incrementades amb visites concertades i d’altres dedicades a grups escolars.

Felicitats Manuel Cusachs i gràcies a tots.

Fotos: Joan Turà