Arxiu mensual: Desembre de 2017

Nadala

Com cada any en aquestes dates, l’Associació Amics de Ca l’Arenas envia una Nadala amb voluntat de Pau i Agraïment. Aquesta vegada és la reproducció d’una magnífica aquarel·la de Jaume Arenas, una marina tractada amb mestria i valentia. El gran dels Arenas va crear un univers propi de llibertat i profunda bellesa, indefinida. Jaume Arenas, d’un mar d’atmosferes lluminoses amb veles lleugeres tot navegant va passar a un mar interior, emocional, ratllant l’abstracció, viu i sensiblement humà. Tractava l’aquarel·la amb la desimboltura que només poden fer els dominadors d’aquesta delicada tècnica. La feia córrer sense cap prejudici i orientava els colors com pocs ho han sabut fer.

Aquest any 2018, centenari del seu naixement, l’Associació, amb el suport de Cultura i el Museu de Mataró, el volem recordar mostrant la seva trajectòria vital, artística i humana, mereix.

Que sigui un bon any per tots nosaltres.

EL MARIÀ RIBAS MÉS ÍNTIM

El mes de setembre de l’any 2011 la filla de Marià Ribas i Bertran, Maria Ribas i Roselló, ens va oferir un retrat viu i documentat sobre el seu pare, l’eminent arqueòleg Marià Ribas. ara honorat a la Galeria de Mataronins Il·lustres de l’Ajuntament de Mataró. No cal dir que la seva conferència va comptar amb tots els ingredients per trametre la rellevància del biografiat, una persona del tot imprescindible per conèixer la història cultural i artística de la nostra ciutat. En aquella conferència vam saber més coses de l’insigne conciutadà i consegüentment s’accentuà la nostra ja alta consideració. Ens vam quedar en poc i acordàrem una nova conferència per més endavant

Fins el dimarts 28 de novembre de 2017, després d’uns anys, sis, no s’ha pogut concertar la conferència Marià Ribas i Bertran. L’artista de 1939 a 1996. Definitivament, en aquesta ocasió la important figura del savi i polièdric mataroní ha adquirit un component personal més íntim, que ens l’ha apropat sense fissures; aquell artista que no parava, aquella calidesa, bohòmia i disposició tan necessària per no deixar-se caure en l’ostracisme dels foscos i llargs anys de postguerra, aquella capacitat engrescadora per respirar art i cultura… la seva obra artística -la làmpada votiva al monestir de Montserrat- dibuixos, aquarel·les, olis… els retrats de família –un magnífic dibuix acolorit de la seva esposa Raimunda- , les llargues estades a Poblet col·laborant amb Eduard Toda i un fet encara més entranyable: la vida i continguts que es movia “El Gremi de les Belles Arts”, on participava plenament , explicat amb delicadesa i sentiment. Un “Gremi de les Belles Arts” que la família Arenas també hi va fer un paper important. Fins i tot hem escoltat la gravació d’una cançó de bressol, musicada per Joan Tuto i lletra de Josep Reniu, que ens ha sorprès per la seva qualitat innovadora. Una cançó dedicada a la conferènciant en la festa del seu naixement.

No podia ser d’altra manera, una molt bona conferència d’entranyable intimitat. Gràcies Maria.