Arxiu mensual: Maig de 2016

Reconeixement a ANTONI de P. BOIX “La idealitzada realitat”

autoretrat a l'oli d'Antoni de P. BoixAntoni de P. Boix és un  artísta que ha cobert una llarga i densa etapa creativa sense defallir. Nascut a Mataró l’any 1925, va fer unes primeres passes sota el mestratge de Joan Finet, professor de dibuix i pintura al Cercle Catòlic de la nostra ciutat, amb la tossuda vocació de trobar el seu espai artístic amb plenitud i sense concessions. Exposà per primera vegada l’any 1950 i inicià des d’aquell moment un periple intens a la recerca de la seva realitat pictòrica; amb èpoques de treball a l’ombra per a una major i sincera introspecció definidora de la seva personalitat.

Professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis del 1952 al 1958 i a l’Escola Pia de Santa Anna els anys 1956 al 1958, Antoni de P. Boix va alternar la feina docent amb exposicions individuals i col·lectives, a Mataró i a Barcelona, amb èxit remarcable. Domina el dibuix, l’oli i l’aquarel·la d’una manera àgil i amb llibertat, la qual cosa afegeix una pàtina de bon fer a la seva obra, sigui paisatge, figura, natura morta o temàtica floral. Aquesta condició d’artista amb ofici, sense concessions i amb personalitat, l’han revelat com un dominador de les tècniques i cromatismes que s’ofereix en les seves pintures, d’una sinceritat palesa.

A Antoni de P. Boix li han atorgat innombrables i importants guardons per la seva participació en certàmens de pintura ràpida i concursos locals i nacionals. Ha construït un món artístic molt propi. Adherit al Reial Cercle Artístic, també ha participat a l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i a la Sociedad Mexicana de Aquarelistas, entre altres. Plau remarcar la seva participació, des de 1984, a la Biennal d’artistes que havien passat per l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró: Jaume i Jordi Arenas, Manuel Cuyàs, Salvador Esquerra, Jordi Puiggalí i Emília de Torres. Va participar activament en la recuperació de la mostra anual del “Sant Lluc” a la dècada dels setanta.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Iluro, volen fer patent la trajectòria d’Antoni de P. Boix, tan meritòria per a la vida artística i cultural de la ciutat, amb uns actes a ell dedicats.

 Exposició a Ateneu de la Fundació Iluro “La idealitzada realitat”

Del 16 de Juny al 17 de juliol.

 Conferència a Can Palauet amb la participació d’Antoni de P. Boix, Manuel Cusachs i Antoni Luis.

1 de juliol.

ANTONI BOIX I BOSCH

Neix a Mataró l’any 1925

És deixeble de Joan Finet i després autodidacte:

Professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró. Els anys 1952 al 1958.

Professor de dibuix a l’Escola de Santa Anna de Mataró els anys 1956 al 1958.

Membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Ex-membre de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Barcelona.

Ex-membre adjunt de la Sociedad Mexicana de Aquarel·listas.

Títol de dibuix geomètric per l’Institut Matko.

Especialista de disseny tèxtil amb tota la gamma per l’estampació.

Ha realitzat viatges d’estudi a França, Itàlia, Alemanya i Suïssa.

Guanyador de concursos de Pintura, a l’oli, aquarel·la, dibuix, cartells i dibuix gràfic.

Ha concorregut a infinitat d’exposicions col·lectives.

Guanyador del Premi Saló Nacional de l’aquarel·la

Té obra a diversos països d’Europa i Amèrica.

Cliqueu al següent enllaç per veure el programa d’actes.

Antoni de P.Boix _WEB

MANEL TRENCHS, LA HISTÒRIA DE L’ART ON LINE

Trenchs IIIEl dijous 12 de maig, Manel Trenchs, Professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia de Santa Anna, ens va posar al dia sobre els avantatges que reporta aplicar les noves tecnologies en l’ensenyament, en aquest cas de la Història de l’Art. Cosa novedosa i alhora altament interessant. Manel Trenchs és un entusiasta defensor de l’ensenyament on line, fins al punt de fer-nos adonar que la nova eina tecnològica donava totes les garanties de ser un pas endavant en l’ensenyament, fins a aconseguir una amplitud extraordinària quant a efectivitat i divulgació.

La imatge contrastada, actualitzada, també va ser un dels fets a considerar. La contraposició d’obres clàssiques amb escenes actuals dels propis alumnes també, ens va semblar, és una bona ocasió de fer entrar la vigència de l’art del passat a les noves generacions. Un fet a tenir en compte, l’art no té caducitat ni s’emmagatzema.

Manel Trenchs va fer-nos entrar en l’experiència del Wi-Fi per fer-nos adonar de les oportunitats que ofereix el treball de grup, mitjançant l’aplicació de la tecnologia d’una xarxa local sense fils. Els assistents vam participar del “joc” com si una de les seves classes es tractés. Les preguntes, esquemàtiques i centrades a fets artístics mataronins, es van seguir amb molta disposició i donava pas a un clima engrescador, com, segurament, és l’objectiu que Manel Trenchs pretén aconseguir amb els seus alumnes d’Història de l’Art.