JORNADA INTENSIVA D’AQUAREL·LA, IMPARTIDA PER OSCAR SACHÍS, AQUAREL·LISTA DEIXEBLE DELS GERMANS ARENAS. UNA LLIÇÓ MAGISTRAL.

Matí del dissabte 22 de setembre, a dos quarts d’onze, Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró obrí les portes a una quarantena d’artistes i diletants de l’aquarel·la disposats a escoltar Oscar Sanchís, deixeble dels germans Arenas i artista reconegut pel seu domini de la tècnica de l’aquarel·la.

La introducció a l’extensa i intensa lliçó de l’art tan propi a l’obra de Jaume Arenas, fou el record de quan l’adolescent Oscar Sanchís entrà a les classes de Jaume com alumne i la fonda amistat que s’establí amb el mestre i el seu germà Jordi.

Amb un deix d’emoció explicà la venda de la seva primera obra, amb l’aval de Jaume Arenas, a la secretària del President Josep Tarradellas i filla de Manuel Carrasco i Formiguera. Els germans Arenas l’ajudaren molt a valorar i entendre l’art .

El diàleg entre l’artista i l’obra és essencial, és la base més important. Considera que l’academicisme és necessari per la formació de l’alumne. La visió geomètrica per situar l’espai i la taca per damunt del perfil són valors que s’han de respectar i fer-los teus com a part creativa. La bona càrrega del pinzell i la seva liquiditat hi juga de gran manera en l’aquarel·la, com també la qualitat i gradació del paper.

Després d’un petit refrigeri al pati, Oscar Sanchís exhibí el seu domini amb la realització d’una pintura acompanyada de les explicacions consegüents: la tensió del paper, els colors, l’humidejat del pinzell, els espais dominants, l’atenció a les llums i l’opacitat, els colors primaris i els complementaris…

Tarda, al Passeig del Callao, va ser el moment que cada inscrit amb els seus estris de pintura va posar en pràctica els consells rebuts. A l’ombra dels espessos arbres, amb la platja i el mar oferint la tonalitat de la llum cap al caient del dia.

CONFERÈNCIA SOBRE L’ESDEVENIMENT DE LA IMMERSIÓ AL MAR DE LES SANTES, OBRA DE JAUME ARENAS, L’ANY 1955

Seguint la programació de la commemoració del centenari del naixement de Jaume Arenas, el dimecres 19 de setembre Nicolau Guanyabens, historiador i director del Museu Arxiu de Santa Maria, va fer la conferència Les Santes al mar, 1955. De la campanya pro-plom a la garbinada, a Ca l’Arenas Centre d’art del Museu de Mataró.

A partir d’un treball que publicat a la XXV Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria, l’any 2008, Nicolau Guanyabens oferí una descripció detallada del que va representar la mobilització multitudinària que es va fer el 28 de juliol de l’any 1955, que va emular amb participació ciutadana la d’uns anys abans, el 1948, en motiu del centenari del primer ferrocarril de la península.

El conferenciant va descriure amb encert les condicions, econòmiques, socials i culturals, que es donaven en aquells temps de llarga precarietat en un Mataró de poc més de trenta mil habitants. I, un cop situats, remarcà la bona disposició del poble a participar en l’esdeveniment.

L’entrada del CRIS (Centro de Recuperación e Investigaciones submarinas) de la mà de Josep Maria Diamant i uns quants joves més, apassionats per la pesca submarina -Mataró la primera delegació fora Barcelona- i l’amistat que l’unia a Jaume Arenas, va ser la circumstància adient per emprendre el projecte d’esculpir unes Santes per introduir-les al fons marí, a les roques del Nin Armat. Les institucions i entitats mataronines vam fer-hi costat des del primer moment, conjuntament amb el CRIS de Barcelona i fins i tot un patruller de l’armada espanyola, RR-10.

Els organitzadors, però, no van preveure l’arribada d’una forta garbinada que alterà la normalitat dels actes i ocasionà innombrables anècdotes que amb el temps han estat descrites amb irònic humor. De tot plegat, Nicolau Guanyabens, n’ha fet un compendi ben preparat i carregat de simpatia. Els assistents ho van agrair amb un fort i llarg aplaudiment.

Fotografia conferenciant: Joan Turà

Fotografia benedicció: Santi Carreras Sajaloli

EL MAR BATEGANT GRONXÀ L’EXCEL·LÈNCIA

El diumenge 1 de juliol, el Concert del Cor Ciutat de Mataró ha estat un regal, no podia ser d’altra manera: el record del Centenari del naixement de Jaume Arenas mereixia una vetllada d’alta qualitat artística i ben cert que ha estat així. En la presentació Marcel Olm recordà també el 20è aniversari de la defunció de Jordi Arenas.

El pati de Ca l’Arenas, estrenat el nou paviment, va aplegar una notable concurrència, la qual va saber apreciar l’oferta musical del Cor Ciutat de Mataró sota la direcció de Jordi Lluch i Arenas, amb unes veus riques i ajustades, fins aconseguir una interpretació sense escletxes ni disfuncions i sabent donar a cada peça el to adequat que requereix. La direcció de Jordi Lluch i Arenas, sempre tan acurada en el fraseig i la modulació de les veus, va saber donar el caliu necessari oferint unes peces amoroses d’entrada i amb el mar com a sentiment d’inspiració la part final del programa. Un retrat suggeridor de la tendre personalitat, emocional i romàntica, del gran dels germans Arenas, en Jaume. Cadascuna de les cançons va penetrar en la col·lectivitat de l’auditori, generant un clímax suggestiu compartit.

La primera part, la sensació de trobar-nos en aquell aire fi que desprèn el sentiment amorós va ser total. El sonet 18 de W. Sha kespeare (Shall I compare the…) aconseguí efectes gratificants, mantinguts amb el Madrigal de Cristòfol Taltabull. Quant a la part dedicada al mar -Jordi Lluch en va fer la introducció- s’obrí amb Dóna’m la mà de Salvat-Papasseit, on el mar i l’amor són compartits. Veles e vents d’Ausias March, La calma del Mataroní Nicolau Guanyabens, Canción de cuna… de Xavier Montsalvatge i Amor mariner de Pere Quart, entre altres, van completar la vetllada.

Els insistents aplaudiment van obligar que el Cor Ciutat de Mataró interpretés una Havanera, molt celebrada.

Fotos de Joan Turà.

Pere González i Josep Ruiz, un duet amb la Missa de Les Santes com a fons

De la conferència de dijous 14 de juny en prevèiem un bon resultat i no ens hem equivocat: el músic Pere González, que sota la seva direcció va donar empenta a la Missa de Les Santes, ens parlà, amb l’entusiasme vital que el caracteritza, de l’excepcionalitat de l’anada al Palau de la Música Catalana el 1978 a interpretar la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanch. On, sota la seva direcció, traspassà els límits fronterers de la ubicació i data habitual, la Basílica de Santa Maria de Mataró el dia 27 de juliol.

A la conferència, Pere González es va fer acompanyar del tenor Josep Ruiz, tan recordat en la seva qualitat i potència de veu i que va ser un dels solistes d’aquella “sortida” al Palau de la Música. Josep Ruiz en el seu dia assumí la difícil funció de rellevar el tenor Bartomeu Bardagí, tota una institució entre els solistes més reconeguts que han passat per la “Missa”. Josep Ruiz, és recordat com el magnífic tenor que va donar to i categoria als passatges més compromesos, sense abaixar el llistó del predecessor.

El duet González-Ruiz, va saber mantenir un allegretto sostenuto sense decaure en cap moment. L’entusiasme d’en Pere es completava amb la fina ironia d’en Josep, escampant bonhomia i amor a la música a tota la sala. L’anada al Palau de la Musica va ser un fet excepcional que potser caldria repetir, la interpretació en una sala auditori l’afavoriria quant a l’acústica, solistes d’excepció hi ha passat, cal mantenir una funció litúrgico-musical més que centenària i dona prestigi a la ciutat, la commemoració del setanta-cinc aniversari de l’Orfeó Mataroní es va completar amb actuacions i concerts de molta volada, la situació dels cantaires i els músics sota el cor era millor que ara al creuer del presbiteri… i moltes coses més es van parlar en aquesta vetllada, que se’ns va fer curta.

I una nota final que explicà Maria Ribas en el col·loqui: la “Missa” havia estat interpretada els anys vint del segle passat a l’església parroquial de Sant Cugat del Rec, Barcelona.

Mataró canta la Missa de les Santes al Palau de la Música

Benvolguts/des

L’Associació Amics de Ca l’Arenas, el dijous 14 de juny a dos quarts de vuit del vespre, Pere González, director, i Josep Ruiz, tenor, ens faran reviure la presentació de la Missa de Glòria de Mossèn Manuel Blanch al Palau de la Música Catalana, el 22 de desembre de 1978 -farà quaranta anys- en ocasió del 75è aniversari de l’Orfeó Mataroní i com a cloenda dels actes celebrats en la seva commemoració.

Hi van participar noranta cantaires, amb Pere González al capdavant i Josep Ruiz de solista tenor. Des de Mataró s’organitzaren nombrosos autobusos per assistir al concert. Tot un esdeveniment digne de recordar.

Us hi esperem

Dijous 14 de juny de 2018 a dos quarts de vuit del vespre

ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS

El Mestre Fabra més a prop

La conferència Mataronins en la vida de Pompeu Fabra del dia 12 d’abril, ha estat una aproximació viva i concreta sobre la gran figura de Pompeu Fabra, persona que va dotar la llengua catalana de l’exigència gramatical adequada per al seu ús literari. Anna Comas i Valls, llicenciada en Filosofia i Lletres, va oferir-nos una classe documentada i amena, des de la seva admiració per l’obra del Mestre i el convenciment de la immensa tasca renovadora que ell va aportar en la normalització i posada al dia de la nostra llengua. Anna Comas ens mostrà com va ser de crucial per la llengua catalana la capacitat i persistència del Mestre, abocant-hi tota la saviesa i talent natural, essent la seva obra un dels pilars més sòlids de la Renaixença.

L’estudi, la disposició i coneixement d’Anna Comas –ha donat classes de català i també d’història i geografia a Òmnium Cultural- va dotar la conferència d’aquell to pedagògic, seguint la relació d’amistat i familiar del Mestre amb mataronins que van relacionar-s’hi. Explicat amb simplicitat i afecte. El parentesc amb els Baladia, l’amistat amb Josep Puig i Cadafalch, la relació amb altres mataronins, fou motiu per anar desgranant fets puntuals de la biografia de l’insigne prohom. Amb un capítol que va mereixer un apartat especial: la relació amb el poeta i periodista mataroní Julià Gual a l’exili, ple de cruesa i dignitat.

Una conferència que ha estat l’inici a Mataró de l’Any Fabra amb motiu del cent cinquanta aniversari del seu naixement. La sala polivalent de Ca l’Arenas registrà una gran assistència, quedant petita, fins al punt que hi ha la possibilitat de fer una segona sessió.

(fotografia, Joan Turà)

Mataronins en la vida de Pompeu Fabra

Benvolguts/des

L’Associació Amics de Ca l’Arenas presenta el dijous 12 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, Mataronins en la vida de Pompeu Fabra, a càrrec d’Anna Comas i Valls, llicenciada en Filosofia i Lletres, en motiu dels 150 anys del naixement de l’eminent lingüista i gramàtic, i 100 de la publicació de la seva Gramàtica catalana.

Anna Comas i Valls parlarà de la relació del Mestre amb la família Baladia, l’amistat amb Josep Puig i Cadafalch, la celebració dels Jocs Florals a Mataró el 1918 que ell presidí, els contactes a l’exili amb el poeta i periodista mataroní Julià Gual, el monòlit que se li va dedicar l’any 1968… Repassarà, doncs, els contactes familiars, professionals i d’amistat que va mantenir amb Mataró i alguns mataronins al llarg de la seva vida.

Aquest acte vol ser un reconeixement i agraïment al seny ordenador de les lletres catalanes.

Us hi esperem

Dijous 12 d’abril de 2018 a dos quarts de vuit del vespre

ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS Carrer d’Argentona, 64

L’ART RELIGIÓS AMB PÈLS I SENYALS (De la conferència de Xavier Monjo: El patrimoni religiós. Una mirada nova)

L’estudi de l’art religiós a Catalunya els anys de postguerra és un camp poc explorat, degut a la seva complexitat i pressió en què es va moure. La rehabilitació dels danys ocasionats per la destrucció i la voluntat de posar en circulació una nova manera d’entendre la religiositat, va donar ocasió a mostrar dues cares antitètiques del model a seguir: ancorada en una concepció continuista i clàssica, una, i disposada a fer el salt sense un concepte prou definit, l’altra. Art religiós i art sacre –que va sortir en el col·loqui- pot ser una manera de situar-nos i que Xavier Monjo, master en gestió del patrimoni eclesiàstic, va explicar amb descripció encertada i avalada per la projecció d’obres i temples de nova planta que es van aixecar en aquests anys.

La imatge de santoral amb poca innovació però amb ofici, ens la va mostrar de manera orientativa per explicar la situació i el concepte que condicionava la realització del moment. També el recel del Vaticà a obrir-se a un art nou –només avalat per uns pocs, entre els quals el cardenal Montini, futur Pau VI-; l’orientació oberta que pretenia establir la comunitat montserratina, les exempcions òptimes que s’amaga en un art que pot semblar adotzenat, els noms d’alguns artistes que li han donat categoria, la diversitat arquitectònica de les noves esglésies que van proliferar en aquells anys, els canvis socials i religiosos que s’han produït al llarg del temps.

Xavier Monjo, avui dedicat a l’estudi i promoció de l’obra de la Basílica de Santa Maria de Mataró, preferentment la capella dels Dolors, va construir un relat a l’abast, amb exemplificacions concretes i un entusiasme contagiós. En la seva feina ha descobert les pintures murals de Jordi Arenas a Santa Maria (El baptisteri) i el Sagrament de Santa Anna, de les quals n’és un fervorós admirador. Així ho va manifestar. Els que vam assistir a la conferència, d’una eurodició extraordinària, en vam sortir plens de coneixement d’un art que de vegades se’ns escapa.

Gràcies Xavier.

Manuel Cusachs i Xivillé. Un reconeixement de molta volada. Del 19 de gener al 4 de març.

 

L’exposició MANUEL CUSACHS. EL PAS DEL TEMPS, 70 ANYS D’OFICI és una de les grans mostres artístiques que s’han celebrat a Mataró en molts anys. No ho diem nosaltres, sinó que ha estat el comentari general dels més de 6.500 visitants que l’han contemplada. És que, diguem-ho clar, la sala de la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro ha ofert una detallada i seleccionada retrospectiva d’un dels grans artistes que comptem a la ciutat. No és estrany, doncs, que molts visitants n’han sortit amb la sensació d’haver-se encarat a tota una vida d’art, d’un art disposat a trametre el bo i millor de la sensibilitat forjada en la cultura de la bellesa.

Ha estat un èxit, sí, i els que s’hi han acostat sense apriorismes ho ha sabut interpretar des del primer moment: quanta vida hi ha en cadascuna de les obres exposades. Són un cant a la bellesa de la matèria, al traç del dibuix, a la concepció del color… perquè l’obra de Cusachs és això, d’un expressionisme elegant i trencador, alhora que et convenç a la primera, d’una autenticitat que no hi valen subterfugis ni filigranes i és directa la seva senzillesa tan ben treballada.

L’Associació Amics de Ca l’Arenas ho sabíem quan vam anar a visitar-lo per proposar-li un acte de reconeixement a la seva persona. Amb els estires i arronses que es donen en aquests casos i amb la voluntat que el fet s’ho mereixia, anàrem configurant la certesa que calia tirar-ho endavant i fer-ho bé. Amb la sensació que tot plegat ens sobrepassava, vam recórrer a qui ens podia donar suport. Cultura de l’Ajuntament de Mataró ens va fer costat des del primer moment, sense entrebancs, al contrari, i va assumir la seva responsabilitat en tots els ordres. Repeteixo, en tots els ordres. També positiva va ser la resposta de la Fundació Iluro obrint-nos les portes i oferint la seva col·laboració professional sense objecció.

El 19 de gener s’inaugurà l’exposició amb una disposició viva, una correlació de la vida de l’artista amb l’obra en tota la seva versatilitat i qualitat, setanta anys d’ofici donen per molt. Tot col·locat amb saviesa, formant un diàleg obert i net entre l’obra i el receptor, tota una oferta de llum, perquè què són sinó els treballs de granit que transpiren tanta vida; la dolcesa d’una Visitació, la dona arpejant la serra de fuster…, els bustos de personatges coneguts amb els seus trets més característics. Tota l’exposició ha respirat sinceritat i categoria, cosa molt d’agrair i assumida per la moltíssima gent que l’ha visitada.

La conferència del dijous 8 de febrer, com estava anunciada, a la mateixa sala on s’esposava l’obra, va comptar amb la presència de l’Il·lustre senyor Joan Antoni Solans, president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; ell presentà l’acte amb un documentat comentari sobre la ciutat de Mataró i l’obra de Manuel Cusachs, que va servir per obrir el diàleg entre el mateix escultor, Manuel Cusachs, i el poeta president de la CoNCA Carles Duarte. L’amistat i simpatia d’ambdós fou manifesta des del primer instant.

Un èxit, no ho volem amagar, que va completar-se amb la programació de les setmanals visites guiades, el dimarts, a càrrec de Maria Cusachs, curator de l’exposició, i Pere Pascual “PIC”, crític d’art. Incrementades amb visites concertades i d’altres dedicades a grups escolars.

Felicitats Manuel Cusachs i gràcies a tots.

Fotos: Joan Turà