Marta Pera Cucurell i l’ofici de la traducció

juny 11, 2017     Escrit per:     Dins de: General

Fotògraf. Joan Turà

Després d’haver escoltat Marta Pera, el dimecres 7 de juny, el tractament d’ofici a la feina de la traducció queda curt. La seva exposició va anar més enllà i donà les raons justes i concretes per elevar la traducció a la categoria d’art. ¿Què és sinó art la captació de l’obra escrita d’un autor per fer-la reviure en una altra llengua?

La conferencia que donà ens va oferir el seguiment de la història del fet de traduir, des de l’antiguitat remota (196 aC) amb la Pedra Rosetta, amb inscripció en llengües diferents (jeroglífica, demótica egípcia, grega), passant per les diverses descobertes que completen la trajectòria de la transcripció de textos a altres llengües, tot remarcant la traducció de la Bíblia al llatí de Sant Jeroni (382 dC). La prèvia exposició de Marta Pera l’acompanyà d’una anécdota d’infantesa: va traduir al castellà “la mare li donà un bolet” a “la madre le dio una seta”, prova evident de la tergiversació que comporta la literalitat d’una traducció. La bona traducció literària, insistí, requereix identificar-se amb la llengua de l’autor, l’anàlisi històrica del moment que va crear l’obra, l’expressió emprada, l’acció i el missatge a trametre, la construcción gramatical i l’estil, la sensibilitat i l’aura que es desprén, arribant a fer-lo propi.

La darrera part de la conferència la dedicà a les bones traduccions al català que tenen l’origen amb la col·lecció Bernat Metge de la Fundació Cambó, a les primeries del segle passat, oferint la lectura de grans clàssics universals a la nostra llengua. Distingí la traducció feta amb voluntat aproximativa, una, d’una altra de més creativa, que no desmereixen si són de qualitat. Finalment féu una crida a la valorització de la professió de traductor, perquè gràcies a ells ens obrim a moltes cultures que ens serien inaccessibles.

Una lliçó i una descoberta.

Afegeix un comentari