L’ART RELIGIÓS AMB PÈLS I SENYALS (De la conferència de Xavier Monjo: El patrimoni religiós. Una mirada nova)

març 23, 2018     Escrit per:     Dins de: Actualitat, Conferències

L’estudi de l’art religiós a Catalunya els anys de postguerra és un camp poc explorat, degut a la seva complexitat i pressió en què es va moure. La rehabilitació dels danys ocasionats per la destrucció i la voluntat de posar en circulació una nova manera d’entendre la religiositat, va donar ocasió a mostrar dues cares antitètiques del model a seguir: ancorada en una concepció continuista i clàssica, una, i disposada a fer el salt sense un concepte prou definit, l’altra. Art religiós i art sacre –que va sortir en el col·loqui- pot ser una manera de situar-nos i que Xavier Monjo, master en gestió del patrimoni eclesiàstic, va explicar amb descripció encertada i avalada per la projecció d’obres i temples de nova planta que es van aixecar en aquests anys.

La imatge de santoral amb poca innovació però amb ofici, ens la va mostrar de manera orientativa per explicar la situació i el concepte que condicionava la realització del moment. També el recel del Vaticà a obrir-se a un art nou –només avalat per uns pocs, entre els quals el cardenal Montini, futur Pau VI-; l’orientació oberta que pretenia establir la comunitat montserratina, les exempcions òptimes que s’amaga en un art que pot semblar adotzenat, els noms d’alguns artistes que li han donat categoria, la diversitat arquitectònica de les noves esglésies que van proliferar en aquells anys, els canvis socials i religiosos que s’han produït al llarg del temps.

Xavier Monjo, avui dedicat a l’estudi i promoció de l’obra de la Basílica de Santa Maria de Mataró, preferentment la capella dels Dolors, va construir un relat a l’abast, amb exemplificacions concretes i un entusiasme contagiós. En la seva feina ha descobert les pintures murals de Jordi Arenas a Santa Maria (El baptisteri) i el Sagrament de Santa Anna, de les quals n’és un fervorós admirador. Així ho va manifestar. Els que vam assistir a la conferència, d’una eurodició extraordinària, en vam sortir plens de coneixement d’un art que de vegades se’ns escapa.

Gràcies Xavier.

Afegeix un comentari