Arxiu de la categoria: Actualitat

La conferència “Vestint els armats”

L’Héctor López Silva és un jove historiador que ha acudit a la documentació de la Confraria Minerva que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria per espigolar les referències més antigues dels Armats de Mataró, de l’any 1705. Ha estat aquesta data l’arrencada de la conferència de dimarts 14 de maig. Amb regularitat cronològica, ha exposat la història que a mesura que avançava augmentava en interès. La projecció d’apunts documentals amb senzilles notes gràfiques i algunes pintures on es representen soldats romans, van servir per situar-nos en el context tradicional d’on sorgiren els Armats de Mataró.

Des d’aquells anys, amb interrupcions, van fer-se presents en les processons de Setmana Santa. Héctor López remarcà la mobilització que hi va haver a començaments del segle XX amb la creació d’una comissió ‘Pro-Armats’ en el si de la Congregació Mariana del Foment Mataroní. A l’any 1940, després de la guerra civil, es reorganitzaren de nou com a Secció de la Confraria de Ntra. Sra. dels Dolors de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Més endavant, després d’una època de suspensió voluntària, van reaparèixer amb més força. El 7 de març de 2002, l’Ajuntament de Mataró va declarar les “Desfilades dels Armats de Mataró” com a Patrimoni Cultural de la ciutat i el 12 d’abril de 2007, l’Ajuntament els va atorgar la Medalla d’Or de la ciutat.

Hèctor López, ho ha estudiat a fons i ha publicat la història d’un món que va més enllà de la vistosa desfilada i que és una tradició llargament viscuda i sentida. Com és va palesar en l’interessant col·loqui.

Fotografia: Joan Turà

L’ART DEL GRAVAT, UNA DISCIPLINA ARTÍSTICA FORÇA DESCONEGUDA

Els assistents a la conferència d’Eduard Huertos sobre “Tècniques de Gravat artístic”, el dimecres 10 d’abril, es dividiren entre un grup “selecte” de diletants coneixedors de l’art del gravat i una majoria d’interessada a aprofundir en aquesta disciplina tan antiga, desconeguda i de vegades desestimada. Eduard Huertos, artista que ha decidit endinsar-se en el món del gravat, va explicar-nos les pautes necessàries per entrar de ple en el coneixement de la trajectòria d’aquesta faceta artística, les ramificacions i els resultats.

I, tanmateix, l’expansió de la cultura, des de les realitzacions de la xil·lografia sobre fusta i el gravat a linòleum que permeteren la producció seriada d’una mateixa obra, el procés s’ha anat ampliant amb el temps, incorporant noves actuacions amb eines i materials diferents. El conferenciant ho va explicar amb gràfics i mostres de cadascuna de les diverses especialitats. Mostres i resultats d’obres acabades, cosa que fou exemple de l’exposició de les grans possibilitats d’aquesta disciplina elaborada a base de sensibilitat i coneixement, per una banda, i capacitat i exigència, per l’altra.

El repàs va ser exhaustiu, abastant amb exemples concrets d’investigació i composició des del segle XV fins avui, amb obres dels grans de l’art plàstic com Rembrant Van Rijn, Albrecht Dürer, Francisco de Goya (del qual es guarda una col·lecció d’aiguaforts al Museu de Mataró), que són una extraordinària mostra fins on es pot arribar a partir d’una tècnica tan complexa i considerada subsidiària per molta gent. Eduard Huertos en sap molt i la va explicar amb intensitat, cosa que surava en l’ambient. Una lliçó que no hi faltava detall, exposant a part la mostra d’obra en procés i acabada, oberta a la contemplació del públic assistent.

A Mataró hi ha un grup d’elaboració de gravats amb empenta i qualitat. I a Arenys de Munt uns tallers de formació i realització d’aquesta tècnica artística.

Fotografia: Joan Turà

MANUEL CUSACHS I XIVILLÉ . ET TROBAREM A FALTAR

Aquest 15 de febrer, un any després de la magna exposició antològica que se’t dedicà, impulsada per l’Associació Amics de Ca l’Arenas, el suport de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la col·laboració de la Fundació Iluro, ens ha arribat la trista notícia de la teva mort, Manuel Cusachs, l’artista amic que ens ha ofert el goig d’un art amb ofici i sense concessions, que ens ha mostrat la llum i la tendresa des d’un idealisme humanista amarat de bellesa mediterrània. Ens ha deixat.

Fa un any l’exposició, “Manuel Cusachs. El pas del temps (1947-2017)”, va ser l’ocasió de calibrar la teva obra i valorar-la encara més; des de l’entranyable conversa en les diverses vegades que ens vam reunir per tirar endavant el projecte expositiu. Ens encaràvem a un artista sincer i enamorat del seu ofici, disposat a traspassar-nos el seu món, tan ric i creatiu. Et recordarem, Manuel, quan no deixaves l’ocasió per fer-nos partícips del teu neguit i entusiasme. Era un goig escoltar-te i viure la teva febre creadora manifestada amb senzillesa i voluntat de compartir-la. Ens explicaves la propietat de la pedra amb enamorament.

Ara tot serà un record, només ens queda la teva obra ingent, reconeguda abastament com el llegat d’un dels grans escultors catalans d’aquests anys que es pot incloure en l’art escultòric figuratiu més innovador del segle XX. És el nostre consol i la nostra sort de sentir-te encara viu entre nosaltres.

Adéu amic.

Nadala

l’Associació Amics de Ca l’Arenas en arribar aquestes festes felicita amb una Nadala a associats i col·laboradors, amb voluntat de Pau i felicitat. Aquest any és la reproducció d’un detall de l’oli “Mediterrània” obra de Jordi Arenas i Clavell. realitzada l’any 1951.

“La dècada dels cinquanta és per a Jordi Arenas el començament del seu idil·li amb el blau” escriu Nicolau Guanyabens al catàleg de l’Exposició Antològica de l’any 2003. “Mediterrània” i “Resurrexit” son dues de les obres més representatives d’aquesta època. Jordi Arenas, va descobrir la intensitat del blau i des d’aquell moment el tractà amb passió. Va fugir de les llums del barroc per endinsar-se en les tonalitats obertes treballant les gammes del blau com una simfonia lluminosa.

Que Tinguem un bon any tots plegats.

DE LA CONFERÈNCIA SOBRE JOAN BAUZÀ I ANTÒNIA GUAÑABENS EL 22 DE NOVEMBRE

Sovint el fet insular de les Illes ens dona la imatge d’un apèndix en forma de racó idíl·lic per a ser visitat i prou. Unes illes en calma, segons Santiago Rusiñol, que convé freqüentar de tant en tant. Doncs no, és una part indestriable de la vida cultural i artística del país; així ens ho ha remarcat el professor de la Universitat de les Illes Balears, Pere Capellà Simó, en la conferència sobre el pintor Joan Bauzà i la seva estreta relació amb la mataronina família Guañabens. Joan Bauzà es casà amb Antònia Guañabens, filla del cèlebre compositor i metge homeòpata Nicolau Guañabens i Giralt.

El professor Pere Capellà feu una extensa exposició sobre la importància i categoria de Joan Bauza, el seu pas per la Real Academia de Bellas Artes San Fernando -quasi imprescindible en la conjuntura de l’època- i l’assimilació als cànons establerts del realisme i l’historicisme, que va executar amb professionalitat i alta qualitat, sent un dels grans mestres reconeguts. Cosa comprovable amb la presentació d’algunes de les obres del fons de l’actual família Guanyabens.

Al Paranimf de la Universitat de Barcelona es troba un quadre de grans dimensions de Joan Bauzà i n’hi ha un altre de característiques semblants al Parlament de Palma de Mallorca. El professor Pere Capellà ens explicà la manera de treballar del mestre Bauzà i la utilització de models matrius que anava alternant en les mes inverossímils representacions, també va incidir sobre la influència decisiva de Barcelona com a trampolí de les noves corrents pictòriques vingudes de París i de pintors catalans com Joaquim Mir en el món artístic de Palma.

La dissertació del professor Pere Capellà Simó ha estat una lliçó sobre l’art de les Illes i la seva vinculació mataronina explicada amb gran amenitat.

Fotografia: Joan Turà

JORNADA INTENSIVA D’AQUAREL·LA, IMPARTIDA PER OSCAR SACHÍS, AQUAREL·LISTA DEIXEBLE DELS GERMANS ARENAS. UNA LLIÇÓ MAGISTRAL.

Matí del dissabte 22 de setembre, a dos quarts d’onze, Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró obrí les portes a una quarantena d’artistes i diletants de l’aquarel·la disposats a escoltar Oscar Sanchís, deixeble dels germans Arenas i artista reconegut pel seu domini de la tècnica de l’aquarel·la.

La introducció a l’extensa i intensa lliçó de l’art tan propi a l’obra de Jaume Arenas, fou el record de quan l’adolescent Oscar Sanchís entrà a les classes de Jaume com alumne i la fonda amistat que s’establí amb el mestre i el seu germà Jordi.

Amb un deix d’emoció explicà la venda de la seva primera obra, amb l’aval de Jaume Arenas, a la secretària del President Josep Tarradellas i filla de Manuel Carrasco i Formiguera. Els germans Arenas l’ajudaren molt a valorar i entendre l’art .

El diàleg entre l’artista i l’obra és essencial, és la base més important. Considera que l’academicisme és necessari per la formació de l’alumne. La visió geomètrica per situar l’espai i la taca per damunt del perfil són valors que s’han de respectar i fer-los teus com a part creativa. La bona càrrega del pinzell i la seva liquiditat hi juga de gran manera en l’aquarel·la, com també la qualitat i gradació del paper.

Després d’un petit refrigeri al pati, Oscar Sanchís exhibí el seu domini amb la realització d’una pintura acompanyada de les explicacions consegüents: la tensió del paper, els colors, l’humidejat del pinzell, els espais dominants, l’atenció a les llums i l’opacitat, els colors primaris i els complementaris…

Tarda, al Passeig del Callao, va ser el moment que cada inscrit amb els seus estris de pintura va posar en pràctica els consells rebuts. A l’ombra dels espessos arbres, amb la platja i el mar oferint la tonalitat de la llum cap al caient del dia.

Mataró canta la Missa de les Santes al Palau de la Música

Benvolguts/des

L’Associació Amics de Ca l’Arenas, el dijous 14 de juny a dos quarts de vuit del vespre, Pere González, director, i Josep Ruiz, tenor, ens faran reviure la presentació de la Missa de Glòria de Mossèn Manuel Blanch al Palau de la Música Catalana, el 22 de desembre de 1978 -farà quaranta anys- en ocasió del 75è aniversari de l’Orfeó Mataroní i com a cloenda dels actes celebrats en la seva commemoració.

Hi van participar noranta cantaires, amb Pere González al capdavant i Josep Ruiz de solista tenor. Des de Mataró s’organitzaren nombrosos autobusos per assistir al concert. Tot un esdeveniment digne de recordar.

Us hi esperem

Dijous 14 de juny de 2018 a dos quarts de vuit del vespre

ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS

El Mestre Fabra més a prop

La conferència Mataronins en la vida de Pompeu Fabra del dia 12 d’abril, ha estat una aproximació viva i concreta sobre la gran figura de Pompeu Fabra, persona que va dotar la llengua catalana de l’exigència gramatical adequada per al seu ús literari. Anna Comas i Valls, llicenciada en Filosofia i Lletres, va oferir-nos una classe documentada i amena, des de la seva admiració per l’obra del Mestre i el convenciment de la immensa tasca renovadora que ell va aportar en la normalització i posada al dia de la nostra llengua. Anna Comas ens mostrà com va ser de crucial per la llengua catalana la capacitat i persistència del Mestre, abocant-hi tota la saviesa i talent natural, essent la seva obra un dels pilars més sòlids de la Renaixença.

L’estudi, la disposició i coneixement d’Anna Comas –ha donat classes de català i també d’història i geografia a Òmnium Cultural- va dotar la conferència d’aquell to pedagògic, seguint la relació d’amistat i familiar del Mestre amb mataronins que van relacionar-s’hi. Explicat amb simplicitat i afecte. El parentesc amb els Baladia, l’amistat amb Josep Puig i Cadafalch, la relació amb altres mataronins, fou motiu per anar desgranant fets puntuals de la biografia de l’insigne prohom. Amb un capítol que va mereixer un apartat especial: la relació amb el poeta i periodista mataroní Julià Gual a l’exili, ple de cruesa i dignitat.

Una conferència que ha estat l’inici a Mataró de l’Any Fabra amb motiu del cent cinquanta aniversari del seu naixement. La sala polivalent de Ca l’Arenas registrà una gran assistència, quedant petita, fins al punt que hi ha la possibilitat de fer una segona sessió.

(fotografia, Joan Turà)

Mataronins en la vida de Pompeu Fabra

Benvolguts/des

L’Associació Amics de Ca l’Arenas presenta el dijous 12 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, Mataronins en la vida de Pompeu Fabra, a càrrec d’Anna Comas i Valls, llicenciada en Filosofia i Lletres, en motiu dels 150 anys del naixement de l’eminent lingüista i gramàtic, i 100 de la publicació de la seva Gramàtica catalana.

Anna Comas i Valls parlarà de la relació del Mestre amb la família Baladia, l’amistat amb Josep Puig i Cadafalch, la celebració dels Jocs Florals a Mataró el 1918 que ell presidí, els contactes a l’exili amb el poeta i periodista mataroní Julià Gual, el monòlit que se li va dedicar l’any 1968… Repassarà, doncs, els contactes familiars, professionals i d’amistat que va mantenir amb Mataró i alguns mataronins al llarg de la seva vida.

Aquest acte vol ser un reconeixement i agraïment al seny ordenador de les lletres catalanes.

Us hi esperem

Dijous 12 d’abril de 2018 a dos quarts de vuit del vespre

ASSOCIACIÓ AMICS DE CA L’ARENAS Carrer d’Argentona, 64

L’ART RELIGIÓS AMB PÈLS I SENYALS (De la conferència de Xavier Monjo: El patrimoni religiós. Una mirada nova)

L’estudi de l’art religiós a Catalunya els anys de postguerra és un camp poc explorat, degut a la seva complexitat i pressió en què es va moure. La rehabilitació dels danys ocasionats per la destrucció i la voluntat de posar en circulació una nova manera d’entendre la religiositat, va donar ocasió a mostrar dues cares antitètiques del model a seguir: ancorada en una concepció continuista i clàssica, una, i disposada a fer el salt sense un concepte prou definit, l’altra. Art religiós i art sacre –que va sortir en el col·loqui- pot ser una manera de situar-nos i que Xavier Monjo, master en gestió del patrimoni eclesiàstic, va explicar amb descripció encertada i avalada per la projecció d’obres i temples de nova planta que es van aixecar en aquests anys.

La imatge de santoral amb poca innovació però amb ofici, ens la va mostrar de manera orientativa per explicar la situació i el concepte que condicionava la realització del moment. També el recel del Vaticà a obrir-se a un art nou –només avalat per uns pocs, entre els quals el cardenal Montini, futur Pau VI-; l’orientació oberta que pretenia establir la comunitat montserratina, les exempcions òptimes que s’amaga en un art que pot semblar adotzenat, els noms d’alguns artistes que li han donat categoria, la diversitat arquitectònica de les noves esglésies que van proliferar en aquells anys, els canvis socials i religiosos que s’han produït al llarg del temps.

Xavier Monjo, avui dedicat a l’estudi i promoció de l’obra de la Basílica de Santa Maria de Mataró, preferentment la capella dels Dolors, va construir un relat a l’abast, amb exemplificacions concretes i un entusiasme contagiós. En la seva feina ha descobert les pintures murals de Jordi Arenas a Santa Maria (El baptisteri) i el Sagrament de Santa Anna, de les quals n’és un fervorós admirador. Així ho va manifestar. Els que vam assistir a la conferència, d’una eurodició extraordinària, en vam sortir plens de coneixement d’un art que de vegades se’ns escapa.

Gràcies Xavier.