L’Héctor López Silva és un jove historiador que ha acudit a la documentació de la Confraria Minerva que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria per espigolar les referències més antigues dels Armats de Mataró, de l’any 1705. Ha estat aquesta data l’arrencada de la conferència de dimarts 14 de maig. Amb regularitat cronològica, ha exposat la història que a mesura que avançava augmentava en interès. La projecció d’apunts documentals amb senzilles notes gràfiques i algunes pintures on es representen soldats romans, van servir per situar-nos en el context tradicional d’on sorgiren els Armats de Mataró.
Des d’aquells anys, amb interrupcions, van fer-se presents en les processons de Setmana Santa. Héctor López remarcà la mobilització que hi va haver a començaments del segle XX amb la creació d’una comissió ‘Pro-Armats’ en el si de la Congregació Mariana del Foment Mataroní. A l’any 1940, després de la guerra civil, es reorganitzaren de nou com a Secció de la Confraria de Ntra. Sra. dels Dolors de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Més endavant, després d’una època de suspensió voluntària, van reaparèixer amb més força. El 7 de març de 2002, l’Ajuntament de Mataró va declarar les “Desfilades dels Armats de Mataró” com a Patrimoni Cultural de la ciutat i el 12 d’abril de 2007, l’Ajuntament els va atorgar la Medalla d’Or de la ciutat.
Hèctor López, ho ha estudiat a fons i ha publicat la història d’un món que va més enllà de la vistosa desfilada i que és una tradició llargament viscuda i sentida. Com és va palesar en l’interessant col·loqui.
Fotografia: Joan Turà
Els assistents a la conferència d’Eduard Huertos sobre “Tècniques de Gravat artístic”, el dimecres 10 d’abril, es dividiren entre un grup “selecte” de diletants coneixedors de l’art del gravat i una majoria d’interessada a aprofundir en aquesta disciplina tan antiga, desconeguda i de vegades desestimada. Eduard Huertos, artista que ha decidit endinsar-se en el món del gravat, va explicar-nos les pautes necessàries per entrar de ple en el coneixement de la trajectòria d’aquesta faceta artística, les ramificacions i els resultats.
Aquest 15 de febrer, un any després de la magna exposició antològica que se’t dedicà, impulsada per l’Associació Amics de Ca l’Arenas, el suport de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i la col·laboració de la Fundació Iluro, ens ha arribat la trista notícia de la teva mort, Manuel Cusachs, l’artista amic que ens ha ofert el goig d’un art amb ofici i sense concessions, que ens ha mostrat la llum i la tendresa des d’un idealisme humanista amarat de bellesa mediterrània. Ens ha deixat.
l’Associació Amics de Ca l’Arenas en arribar aquestes festes felicita amb una Nadala a associats i col·laboradors, amb voluntat de Pau i felicitat. Aquest any és la reproducció d’un detall de l’oli “Mediterrània” obra de Jordi Arenas i Clavell. realitzada l’any 1951.
Sovint el fet insular de les Illes ens dona la imatge d’un apèndix en forma de racó idíl·lic per a ser visitat i prou. Unes illes en calma, segons Santiago Rusiñol, que convé freqüentar de tant en tant. Doncs no, és una part indestriable de la vida cultural i artística del país; així ens ho ha remarcat el professor de la Universitat de les Illes Balears, Pere Capellà Simó, en la conferència sobre el pintor Joan Bauzà i la seva estreta relació amb la mataronina família Guañabens. Joan Bauzà es casà amb Antònia Guañabens, filla del cèlebre compositor i metge homeòpata Nicolau Guañabens i Giralt.
La conferència Mataronins en la vida de Pompeu Fabra del dia 12 d’abril, ha estat una aproximació viva i concreta sobre la gran figura de Pompeu Fabra, persona que va dotar la llengua catalana de l’exigència gramatical adequada per al seu ús literari. Anna Comas i Valls, llicenciada en Filosofia i Lletres, va oferir-nos una classe documentada i amena, des de la seva admiració per l’obra del Mestre i el convenciment de la immensa tasca renovadora que ell va aportar en la normalització i posada al dia de la nostra llengua. Anna Comas ens mostrà com va ser de crucial per la llengua catalana la capacitat i persistència del Mestre, abocant-hi tota la saviesa i talent natural, essent la seva obra un dels pilars més sòlids de la Renaixença.
Benvolguts/des
L’estudi de l’art religiós a Catalunya els anys de postguerra és un camp poc explorat, degut a la seva complexitat i pressió en què es va moure. La rehabilitació dels danys ocasionats per la destrucció i la voluntat de posar en circulació una nova manera d’entendre la religiositat, va donar ocasió a mostrar dues cares antitètiques del model a seguir: ancorada en una concepció continuista i clàssica, una, i disposada a fer el salt sense un concepte prou definit, l’altra. Art religiós i art sacre –que va sortir en el col·loqui- pot ser una manera de situar-nos i que Xavier Monjo, master en gestió del patrimoni eclesiàstic, va explicar amb descripció encertada i avalada per la projecció d’obres i temples de nova planta que es van aixecar en aquests anys.