Arxiu mensual: Juny de 2015

ART CONTEMPORANI A MATARÓ: DEL NOUCENTISME A L’AVANTGUARDA

???????????????????????????????Maria Josep Castillo, llicenciada en Geografia i Història, és, també, professora de Batxillerat artístic de l’Institut Alexandre Satorras. Quan se li va demanar que vingués a Ca l’Arenas per donar una conferència sobre Art contemporani a Mataró: del Noucentisme a l’Avantguarda, no es féu pregar. És un tema que ha estudiat i domina a bastament. El dijous 18 de juny, així ho vam percebre els que hi assistírem. Ens oferí una lliçó completa de tota una època que ha comportat una dinàmica artística de constants canvis, encara no assumits del tot avui.

Tot i la complexitat i l’amplitud del tema, Maria Josep Castillo se’n sortí. Un estudi ordenat i amb una bona descripció de cada moment, situat de manera cronològica i amb capacitat comunicativa. Esmentà la figura de Rafael Estrany pare, qui, en alguns moments, va abraçar el denominat art noucentista. També posà èmfasi en l’artista Torres Garcia, pare del moviment i de fortes arrels amb la ciutat de Mataró i cità el pintor i escenògraf fill de Mataró, Marià Andreu, que desenrotllà gran part de la seva carrera artística en terres franceses. Se’ls pot incloure com a noucentistes dels primers anys del segle XX. Més endavant, a Mataró, va ser Santi Estrany qui va mantenir la seva adscripció noucentista amb la pintura geomètrica, els esgrafiats i el llibre “L’art gràfic noucentista” -Antoni Luis, en la presentació, va recordar que Jordi Arenas també es manifestava noucentista-. Maria Josep Castillo cità algunes obres d’arquitectura a Mataró i va donar pas a la trajectòria que s’anà configurant al llarg dels anys en el món artístic local fins a l’avantguarda, amb la cita dels artistes més rellevants a cada moment, fins tancar la llista amb un record especial a Emília de Torres.

La conclusió és que a Mataró l’art és una realitat viva i potent des de fa molts anys.

El mite de Teseu i el Minotaure

MiteJoan Poch, Emília Illamola i Joan Carles Pujalte van presentar, el dijous 28 de maig, un treball col·lectiu amb el nom Una reflexió al voltant d’M: textos, poesia, pintura. Com tota cosa novedosa, l’oferta comportava una certa interrogació i una curiositat afegida. Es tractava d’una reflexió a l’entorn del mite del laberint i el minotaure a partir d’unes aportacions artístiques diverses, com són la plàstica, la prosa poètica i la poesia pura. Una visió que depenia molt de la interpretació artística de cadascú, amb el repte de fer-ne un conjunt atraient, coherent i artísticament motivador.

Se’n van sortir amb nota alta, a poc a poc els assistents deixaren els recels de banda, per immiscuir-se en la terrible “història” del monstre minotaure amb cos d’home i cap de brau, tancat al Laberint, que reclamava el tribut de set nois i set noies anualment, sacrificant-los per al seu profit. L’art dels tres presentadors, però, va modificar la imatge del monstre donant-li uns tocs d’angoixa existencial. Joan Poch va ser-ne el conductor que va saber introduir les intervencions i conjuntar-les com una manifestació artística a partir del mite. Emília Illamola afinà amb subtilesa què li representava discernir sobre aquell ser mitològic de la civilització minoica. Joan Carles González Pujalte va recitar amb la contundència que requereix una poesia com la seva, d’un realisme sense concessions. Unes poesies que tancaren l’acte, mentre Joan Poch amb desinvoltura, amassava amb fang un cap de minotaure.

Un acte que va estar acompanyat d’un mostrari d’il·lustracions sobre el tema, de Joan Poch, carpetes del treball TESEU I EL MINOTAURE, llibres de l’escriptora Emília Illamola i del poeta Joan Carles González Pujalte.

GetAttachment[1]