Arxiu mensual: Juliol de 2014

ACTES HOMENATGE A LLUÍS-JOSEP COMERÓN

Ll.J. Comerón

DEL CINE-CLUB MATARÓ AL FILM IDEAL CLUB, 1950-1984 –  Dijous, 26 de juny

El dijous, 26 de juny, a Can Palauet s’ha celebrat el primer dels actes dedicats a Lluís-Josep Comerón. Hi va intervenir el mateix Lluís-Josep Comeron i el periodista Manuel Cuyàs, per parlar de la trajectòria cinematogràfica de l’homenatjat. Ambdós van establir una amena i interessant conversa. Va ser un diàleg amb el cinema com  el fil conductor. Un col·loqui distès i fresc, seguit pel nombrós públic de la sala que captà l’entusiasme dels dos conferenciants, furibunds cineastes, els quals amb actitud reverend es posaven drets si citaven algun nom gloriós de la cinematografia universal.

Es tancà l’acte amb el lliurament a Lluís-Josep Comerón i al periodista Manuel Cuyàs d’unes reproduccions del paviment hidràulic del menjador de Ca l’Arenas, obra de l’amic artista Joan Solà.

“La revolta dels ocells” al Foment Mataroní  – Divendres 4 de juliol.

Comeron FomentEl repte de presentar la pel·lícula “La revolta dels ocells”, de Lluís-Josep Comerón, un divendres quatre de juliol amb bona oferta cultural a Mataró i en una sala de gran capacitat com és la del Foment Mataroní, no va significar cap entrebanc quant a l’assistència. La sala gran del Foment presentava una bona entrada i, a més, s’hi respirava la disposició de fer costat a l’homenatjat en el reconeixement com a home de cinema, director i productor d’una filmografia remarcable, de la qual “La revolta dels ocells” n’és un bon exemple.

Toni Segarra, persona que ho sap tot sobre cinema, va fer la presentació amb una introducció de com estava el cinema espanyol en plena transició -el 1982 s’estrenà la pel·lícula- amb les quotes de participació i les assignacions pressupostàries, molt per dessota de les quantitats que hi dedicaven les produccions realitzades a altres països. Es va centrar, tot seguit, en la valoració de l’obra de Comerón i especialment en la pel·lícula que es presentava. Una pel·lícula, va dir, plantejada amb l’audàcia  temàtica d’un enfocament ecològic quan encara no s’havia difós el problema a gran escala; per després entrar en aspectes més tècnics i d’apreciació, que Lluís-Josep Comerón va completar amb comentaris vivencials de molta vàlua.

“La revolta dels ocells” va encomanar al públic aquella sensació d’emoció artística i intel·lectual satisfactòria que aporta una obra de qualitat. En els que l’havien vist els anava bé recordar-la de nou i els que no, quedaven sorpresos que una pel·lícula tan remarcable hagi passat desapercebuda. “La revolta dels ocells”, amb els nens que es mobilitzen i lluiten pel retorn dels ocells a la ciutat contaminada i que requereix el reequilibri ambiental adequat, Lluís-Josep Comerón en va fer una obra de molt de pes i ens cal donar-li les gràcies. Un agraïment que fem extensiu al Foment Mataroní per col·laborar tan eficaçment als actes d’homenatge.

Joves Solistes de la Filharmonia, Director Josep Maria Sauret (Concert al pati de Ca l’Arenas).

Dissabte 5 de Juliol

Concierto Comerón

Com cada any per cloure el Curs, a l’entrada de l’estiu l’Associació Amics de Ca l’Arenas organitza un concert al pati. Aquesta vegada, amb aquest concert es donaven per acabats els actes dedicats a Lluís-Josep Comerón. Un homenatjat singular, cal dir-ho, ja que la participació d’ell en l’homenatge ha estat efectiva, enriquidora i d’una admirable vitalitat. Tant és així que en el programa d’aquest concert dels Joves Solistes de la Filharmonia, s’hi incloïen tres composicions seves: “Nit Fosca”, “A John Ford” i “Les Roses Franques”, per flauta i piano. Unes peces molt inspirades i descriptives en la seva senzillesa, que van ser molt ben interpretades.

Els Joves Solistes de la Filharmonia amb Josep Maria Sauret al davant, el conforma un grup de joves seleccionats sorgits del Conservatori de Granollers, l’Escola Superior de Música de Catalunya i el Conservatori Superior de Música del Liceu, amb molta preparació i qualitat, com es va demostrar. El programa constava, a més de les composicions de l’homenatjat, amb obres de J. S. Bach, W. A. Mozart, J. Brahms… i d’autors més moderns. Res a esmenar, totes les peces van ser executades amb molta correcció i sensibilitat, que el públic va saber apreciar des de bon principi. Especial atenció mereix la “Suite nº 1” de Johan Sebastian Bach, interpretada al violoncel per un jovenet d’uns escassos catorze anys. Magnífic. Si cal destacar algun altre moment d’especial relleu són les cançons executades per la soprano Marina Oliveras, de veu càlida i encomanadissa, de registre ampli que va des d’una ària operística fins “Chanson d’Automne”, una poesia de Paul Verlaine i música de Robert Prieto, el pianista que l’acompanyava. Va ser un dels instants més dolços, quan la claror esmorteïda donava pas a la nit.

Lluís-Josep Comerón, que va voler agrair tanta demostració d’afecte, ens obsequià  amb una cançó seva sobre Martí Pol. La cantà amb emoció i ens va emocionar. La comunió públic i intèrpret va ser total.  A la sortida es comentava que el pati de Ca l’Arenas donava per molt en actes d’aquesta mena, malgrat la dificultat de l’empedrat de còdols. El regidor Joaquim Fernández ens va comentar que ho tenen molt en compte.